Professionaus deth sector dera restauracion e era produccion, amassa damb consumidors locaus, analisen es rèptes entà crear productes carnis e làctics de qualitat ena Val d’Aran.
Aguest deluns, 31 de març, debanèc ua taula redona organizada peth CREDA (Centre de Recèrca en Economia e Desvolopament Agroalimentari) laguens deth marc deth projècte Ovihuec.dat, damb er objectiu de definir es caracteristiques qu’aurien d’auer es futurs productes locaus derivadi deth ramat municipau de Vilamòs.
Ena session participèren restauradors e productors locaus amassa damb consumidors volontaris d’aguesti productes a on poderen compartir es sues idèes sus eth tipe de producte que les agradarie auer en territòri. Ath delà, aguesta informacion ajudarà ara equipa deth CREDA a dessenhar un futur qüestionari.
Era jornada comencèc damb ua reflexion individuau entà identificar es atributs que se considèren fonamentaus entà garantir eth succès d’un producte locau de qualitat. Es participaires distinguiren entre elements intrínsecs, coma eth gust e era aulor, e aspèctes mès extèrnes, coma eth empaquetat que poirien portar es productes. Dempús, se hec eth madeish trabalh en grops e se barrèc era session en tot hèr un petit tast de productes pirenencs derivadi ovins e caprins damb ua metuda eth comun entà compartir es opinions.
Un des tèmes que generèc mès debat siguec eth rèpte d’arténher ua bona logistica e coordinacion entre eth sector primari, es empreses productores e dera restauracion, atau coma es administracions publiques, entà distribuïr e promòir es productes locaus e assegurar qu’aguesti se poguen consumir en madeish territòri.
Arregraïr a toti es participaires d’aguesta taula redona pes sues coneishences, opinions e tempsi.
Aguesta setmana s’a celebrat era Assemblada Generau deth FlexGeo Project ena Catedra de Sistèmes Energetics (TUM -Lehrstuhl für Energiesysteme) dera Universitat Tecnica de Munich ena qu’eth cap d’innovacion de HèPic, Guillem Piris Casasnovas, amassa damb Jordi García Céspedes e Ignasi Herms presentèren detalhadament eth projècte d’usatge deth 5GDHC damb energia geotermica en Vielha (Val d’Aran).
Compartim es aspèctes mès destacadi d’aguesta assemblada:
– Visita a un mòdul ORC deth nòste sòci industriau clau Orcan Energy, damb ua presentacion practica de Andreas Schuster e Dominik Geymann
– Ua visita ath laboratòri centrat en foncionament dera pompa de calor reversibla de nauta temperatura / equipa de pròves ORC a TUM damb ua presentacion de Jannik von Zabienski
– Un talhèr interactiu sus eth marc de demodelización FlexGeo organizat per Morteza Esmaeilpour (ETH) e Nirav Patel (TUW).
Arregraïm eth tracte e era excellenta organizacion d’aguesta assemblada que mos a permetut contunhar d’auançant enes coneishements entara implementacion dera energia geotèrmica coma solucion as naui rèptes territoriaus.
Ager dimèrcles dia 20 de noveme, a auec lòc era jornada Cicle DonaTIC en tot eth Pirenèu de manèra simultània en Institut de Tremp, en Institut Joan Brudieu dera Seu d’Urgell e en Institut d’Aran en Vielha.
Es ponents an sigut Rosa Fumàs, Núria Pascual e Lara Iglesias e an combinat eth format presenciau damb eth online entà qu’er alumnat podesse conéisher es sues experiéncies e eth desvolopament des sues carrères professionaus coma hemnes en airau des naues tecnologies.
En Institut d’Aran, Lara Iglesias,CEO de Pirineos Drone Aviation SL a pogut explicar ar alumnat de bachilierat e des cicles formatius de gestion administrativa e d’Espòrts quin a sigut era sua trajectòria academica e laborau entà arribar en èster at capdeuant dera prumèra enterpresa de drones dera Val d’Aran.
Aguestes jornades s’an organizat der Área Digital de l’Alt Pirenèu i Aranençà, des que HèPic hè part, e ei un projècte impulsat peth Departament de Politiques Digitaus – TIC Catalunya, era Fundació i2CAT e Secartys damb er objectiu de promòir es vocacions tecnologiques e apropar es referents femenines en aguesti airaus as naues generacions.
Arregraïr era organizacion e coordinacion de totes es entitats, ara direccion e professorat des tres instituts e as hemnes emprenedores per tal d’auançar en aguesta transformacion de paradigma a trauès dera innovacion damb mès preséncia femenina.
Eth Conselh Generau d’Aran, a trauès de Hèpic, eth Centre d’Innovacion Territoriau dera Val d’Aran, e damb eth supòrt dera Agència de Ciberseguretat de Catalunya e era Diputacion de Lleida, a organizat eth prumèr Congrès de Ciberseguretat Armari 6.
Es dies 24 e 25 d’octobre, era Sala era Audiovisuau de Vielha acuelhie era prumèra edicion deth Congrès de Ciberseguretat “Armari 6”, que s’extenèc en marc dera setmana dera ciberseguretat damb activitats prèvies ath congrés d’expèrts dirigides ara joenessa e ciutadania d’Aran, e activitats posteriores, entà aqueri assistents qu’alonguèren era sua estada enquiara dimenjada.
Er objectiu d’aguesta prumèra edicion a estat aufrir solucions efectives as rèptes actuaus que plantege era ciberseguretat, en tot convocar a expèrts des administracions publiques e deth sector privat entà compartir aprenentatges e auançar ena luta contra es amenaces cibernetiques.
Ath long des dues jornades, es especialistes ena matèria presentauen, a trauès de ponéncies e ua taula redona, es sòns coneishements, tà impulsar eth debat e escambiar experiéncies en ua prumèra edicion qu’a amassat un totau de tretze ponents e cent dètz assistents.
Er eveniment inicièc damb era benvenguda institucionau per part de Juan Antonio Serrano, alcalde de Vielha e Mijaran , Agustí Jiménez, vicepresident dera Diputació de Lleida e deputat der airau de naues tecnologies, Paco Boya, secretari generau entath Rèpte Demografic, qui expliquèc era origina istorica der armari des sies claus que da nòm ath congrès, e era intervencion dera sindica d’Aran, Maria Vergés qu’afirmèc: “Qu’aguest congrès vò democratizar es oportunitats des territòris de montanha en çò que tanh as naues tecnologies e era innovacion”, e higie que: “volem demostrar qu’èm capables de projectar-mos ar exterior en tot organizar eveniments d’aguestes carcteristiques sus ua problematica fòrça importanta coma era ciberseguretat qu’afecte tant as institucions coma as enterpreses e ara ciutadania”.
Es ponéncies s’encetèren damb er expèrt en ciberseguretat dera enterpresa Telefonia, Alex Guasch, que restaquèc era automatizacion deth Centre d’Operacions de Seguretat (SOC) damb diuèrsi episòdis istorics relevanti en tot hèr un simil d’aguesti procèssi. E entà barrar era prumèra jornada, descorbirem dera man de Jordi Garcia Castillón, CEO de CyberTECCH coma era ciberseguretat s’a desvolopat ena naua era dera intelligéncia artificiau entot remercar era importància dera conscienciacion sus aguest nau paradigma.
Londeman, daurirem era dusau jornada deth congrès parlant des tendéncies actuaus qu’estant redefinint era ciberseguretat dera man deth gran expèrt de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, cap dera unitat de donades, Santi Romeu.
Ara seguida, era CEO d’OptimumTIC, Rosa Ortuño parlèc deth marc de seguretat qu’an de complir es administracions publiques e totes aqueres enterpreses que les presten servicis tecnologics e era implementacion e compliment der Esquèma Nacionau de Seguretat (ENS).
Ena madeisha linha, era directora de certificacions dera Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Helena Rodríguez hèc ua aproximacion practica sus es principis e requesits des sistèmes d’informacion dera administracion publica ena implantacion der ENS.
Dempús d’ua breu pausa, auec lòc era taula redona jos eth titol: Diferenti enfocaments entà un madeish objectiu: protegir era nòsta organizacion, moderada per Ramón Arnó, CEO de La Familia Digital que geric un interessant e fructifer debat entre expèrts d’airaus fòrça disparièrs. Damb sies participaires, per part dera administracion publica ençà, Iván Betrán, director deth departament de Naues Tecnologies dera Diputació de Lleida. Der airau privat, damb era participacion d’ua grana empresa, Repsol, a trauès deth sòn director de Ciberseguretat e Risc tecnologic, Javier García Quintela. Amassa damb dues empreses mejanes, Vunkers damb eth sòn CEO, Albert Mas e er especialista en ciberseguretat deth Grupo SIRT, Albert Gris. Toti eri damb empreses deth territòri damb base tecnologica, Baqueira Beret damb era participacion deth sòn CIO José Luis Solé e d’Eisharc Jaquet, CEO d’Arantec.
Eth debat se centrèc en dues qüestions: coma cada expèrt a dessenhat ena sua organizacion tot çò qu’afècte era ciberseguretat e quini son es tres majors rèptes restacadi damb era ciberseguretat, en tot compartir punts d’enguarda.
Ara seguida, Joana Marí, delegada de proteccion de donades e responsable de projèctes estrategics ena Autoritat Catalana de Protecció de Dades dera Generalitat, hèc ua introduccion ath reglament 2016/679 e expliquèc eth marc legau des incidents de ciberseguretat.
Era intelligéncia artificiau tornèc a èster protagonista damb era ponéncia de David Company, enginhaire en investigacion e desvolopament en ciberseguretat ena Fundació i2cat qu’expliquèc coma aguesta intelligéncia servís tant as ciberatacans coma as ciberdefensors.
Ath delà, d’una manèra fòrça ben estructurada e practica, Raül Roca, CEO de Grail Cyber Tech narrèc era gestion, analisi e responsa d’un ciberatac en un hotel fictici entà avalorar eth plan de responsa, patrons e leçons aprenudes.
Eth congrés finalizèc damb eth cap de conscienciacion e investigacion de ESET, Josep Albors que descriuèc damb gran claredat es tecniques qu’utilizen es delinqüents: coma ataquen, que hèn un còp entren en sistèma, quin ei eth sòn objectiu e es conseqüéncies entara enterpresa, entà passar a establir es possibles solucions a aplicar.
Fin finau, era clausura der eveniment siguec realizada pes caps d’innovacion deth Conselh Generau d’Aran: Guillem Piris e Sergio López, e entà barrar er acte, eth conselhèr d’Innovacion, Oriol Sala, dèc es arregraïments as ponents, ara organizacion e as assistents.
Un còp acabat eth programa oficiau deth congrès, s’an hèt activitats pendent era dimenjada damb era presentacion deth projècte innovador GUARDA+ damb tecnologia de realitat aumentada e visites tà diuèrsi endrets emblematics dera Val d’Aran coma era Artiga de Lin.
Deluns s’encetaue era prumèra edicion que se celèbre en Aran damb 10 professionaus digitaus que trabalharàn en remòt en coworking de HèPic, eth hub d’innovacion deth Conselh Generau e interactuaràn damb eth teishut economic e sociau d’Aran.
Deluns, era sindica d’Aran, Maria Vergés, e eth conselhèr d’Innovacion, Oriol Sala, presentèren ena sedença deth govèrn aranés era naua edicion deth ‘Catalunya Rural Hub’, que consistís en atrèir professionaus der entorn digitau tàs zònes ruraus damb er objectiu d’afavorir er arraïtzament deth talent, combàter eth despoblament e promòir eth teishut productiu e comerciau dera naua economia digitau enes territòris de montanha.
Eth perfil d’aguesti dètz nauvenguts digitaus ei fòrça tecnic, era majoria d’eri son engenhaires especializadi en dades, ciberseguretat, intelligéncia artificiau e neurosciéncia. E en çò que tanh ara provenença, n’i a sèt que vien dera província de Barcelona, tres dera de Tarragona e ua persona dera província de Girona. Gràcies ara nauta demanda de sollicituds d’aguest projècte, s’auec de hèr ua seleccion des candidatures damb critèris de diversitat sectoriau.
Segons era sindica d’Aran, Maria Vergés:“s’a daurit ua naua pòrta d’oportunitats entàs territòris de montanha gràcies ara possibilitat deth format de teletrebalh implantat en fòrça enterpreses, e eth Catalunya Rural Hub represente ua excellenta experiéncia entà toti aqueri qu’an era volontat de desplaçar-se tath mon rurau entà continuar era sua carrèra professionau”.
Pendent dues setmanes, enquiath 27 d’octobre, aguesti trabalhadors e trabalhadores poiràn hèr ua pròva pilòt de coma ei víuer e trabalhar en Aran en tot complir damb era sua jornada laborau en remòt des deth coworking de HèPic, a on s’a abilitat un espaci entada eri en convivéncia damb es professionaus deth coworking de longa estada.
E tàs tardes e es dimenjades, s’an organizat nombroses activitats opcionaus entà que poguen conéisher es rèptes des enterpreses damb basa tecnologica d’Aran, e tanben gaudir des nòsti paisatges e descorbir era nòsta cultura pròpria. Un programa fòrça complet damb er objectiu de qu’es participants deth projècte poguen experimentar era qualitat de vida qu’aufrissen es territòris de montanha.
En paraules d’Oriol Sala, conselhèr d’Innovacion: “era nòsta intencion damb aguest projècte ei, ath delà d’arténher que quauqu’uns des participants s’establisquen en territòri e desvolòpen eth sòn projècte empresariau en Aran, ei crear sinèrgies e ampliar coneishement en airaus tecnologics e dera innovacion damb es enterpreses deth territòri”.
• Este proyecto piloto facilita a cualquier persona disfrutar de manera interactiva de la naturaleza y la cultura de la Val d’Aran sobre el terreno y a la distancia
• Ofrece información sobre rutas, monumentos, condiciones climáticas y otros datos de interés, tanto a través de una app como de una web específica y con gafas de realidad virtual.
• Se enmarca dentro del Área Digital Aran que forma parte del proyecto Áreas Digitales de la Generalitat de Cataluña, Mobile World Capital Barcelona y la Fundación i2CAT.
Hoy se ha presentado el proyecto piloto Guarda+, que usa experiencias inmersivas, realidad virtual y aumentada, así como, sensores meteorológicos para facilitar a cualquier persona disfrutar de la naturaleza y la cultura de la Val d’Aran sobre el terreno y a distancia.
Este proyecto ha desarrollado una solución pionera con tecnología 5G, orientada a reducir la brecha digital en zonas rurales y enriquecer la experiencia turística y de senderismo en la Val d’Aran. Guarda+ ofrece información a tiempo real sobre rutas, condiciones meteorológicas y otros datos de interés a través de una aplicación móvil y una página web específica. Además, este verano, el Museo de la Val d’Aran ha ofrecido una experiencia inmersiva con gafas de realidad virtual, acercando todavía más la tecnología a la cultura local.
El acto de presentación, que ha tenido lugar al Conselh Generau d’Aran, ha contado con la presencia de Xavier Flores, coordinador de la Estrategia Áreas Digitales de la Secretaría de Políticas Digitales de la Generalitat de Cataluña; Eduard Martín, CIO de Mobile World Capital Barcelona; Rosa Paradell, directora de Innovación del Sector Público de la Fundación i2CAT; Maria Vergés, síndica del Conselh Generau d’Aran; Eva Fiter, directora del Instituto para el Desarrollo y la Promoción del Alto Pirineo y Aran (IDAPA) y Eisharc Jaquet, CEO de Arantec, la empresa que ha desarrollado la aplicación.
El proyecto piloto Área Digital Aran: Senderismo, cultura y tecnología tiene un potente impacto en la reducción de la brecha digital en zonas rurales, como la Val d’Aran, a través de varias vías: accesibilidad en tecnologías avanzadas, fomento de la inclusión digital, educación y concienciación y promoción de la economía local y mejora de servicios públicos.
El proyecto piloto Guarda+ se enmarca dentro del Área Digital Aran, impulsada por actores locales como el Conselh Generau d’Aran, el Instituto para el Desarrollo y la Promoción del Alto Pirineo y Aran (IDAPA), la Diputación de Lleida, la Cámara de Comercio de Lleida y el partner tecnológico del proyecto Arantec.
Esta iniciativa forma parte del proyecto Áreas Digitales, impulsado pera Generalitat de Catalunya, Mobile World Capital Barcelona y la Fundación i2CAT, que tiene por objetivo fomentar el ecosistema y las estrategias de aplicación de Tecnologías Digitales Avanzadas (TDA) en todo el territorio. El proyecto se articula alrededor de una metodología basada en la colaboración entre actores y comunidades de la cuádruple hélice (ciudadanía, empresa, administración pública y centros de investigación o universidades) para generar nuevos proyectos e inversión en investigación y desarrollo en todo Cataluña.
A través de Guarda+, cualquier persona con un dispositivo electrónico conectado a Internet puede realizar visitas interactivas a puntos de interés cultural de la Val d’Aran, con información sobre la historia y las curiosidades de la zona. La plataforma también facilita el acceso a información meteorológica en tiempo real que mejora la seguridad durante las actividades de montaña, a través de la conexión con sensores colocados estratégicamente en el territorio.
Mediante el uso de realidad aumentada y virtual, los usuarios pueden explorar rutas de montaña, monumentos y escenarios históricos de manera interactiva y enriquecedora. Las experiencias inmersivas disponibles incluyen el Mirador de Beret, rutas de senderismo y bicicleta, el Camino de la Bruja de Tredòs, el Castèth-Leon, el Museo de la Nieve y varias iglesias.
Todo el proyecto se ha desarrollado siguiendo los principios de diseño inclusivo, garantizando que la solución sea accesible y fácil de utilizar para todo el mundo, independientemente de su nivel de familiaridad con la tecnología. Este enfoque refuerza el objetivo del proyecto de ser una herramienta inclusiva y abierta para todos los amantes del senderismo y la cultura.
• Ager, 28 de mai, diferenti representants deth hub d’innovacion HèPIC deth Conselh Generau d’Aran, participèren ena Iª trobada de trabalh deth hilat de Centres d’Innovacion Territoriau organizada peth Ministèri de Transicion Ecologica e Rèpte Demografic.
Aguesta jornada de trabalh qu’auec lòc ena sala d’actes deth Ministèri de Transicion Ecologica e Rèpte Demografic, plaçat en Madrid, auie coma objectiu impulsar eth desvolopament des zònes ruraus mejançant era reactivació economica e era atraccion de talent a trauès des CIT.
Era dubertura der acte siguec a cargue deth Secretari Generau entath Rèpte Demografic, Paco Boya qui enfatizèc ena importància deth desplegament d’aguest hilat de CITs enes zònes ruraus de tot eth territòri entà èster en comunicacion dirècta e atau establir aliances entà apostar amassa peth futur des nòsti pòbles.
Dempús, eth gerent de territòri der Institut Cerdà, Lluís Inglada realizèc un brèu explicacion des objectius d’aguesta jornada, dempús presentèc a Ciuden coma entitat coordinadora des CIT e anèc dant pas a cadun des nau CIT, entre es que se trobaue HèPIC e cadun exposèrem eth nòste encastre d’accion, es rèptes de cada territòri, es linhes de trabalh qu’amiam a tèrme e es besonhs actuaus des nòsti CIT.
En acabar, se procedic a introdusir a ueit enterpreses d’encastres fòrça diferenti (energies, finances, academiques e sociaus), que hèn part der Institut Cerdà e son interessades en conéisher e collaborar damb es projèctes en desvolopament des CIT. Representants de totes eres, heren a conéisher es principaus linhes de trabalh des enterpreses restacades damb era innovacion e eth desvolopament des zònes ruraus, en tot méter er accent en aqueri aspèctes damb es que milhor pòden cooperar damb es CIT.
Dempús d’ua brèu pausa ena que se profitèc entà hèr networking damb aguestes enterpreses, se procedic a realizar era exposicion der Ecosistèma de Emprenedoria e Innovacion en Miei rurau d’Aragon (EREA+) qu’a desvolopat un modèl de cooperacion entre totes es entitats restacades damb era emprenedoria e era innovacion d’Aragon entà júnher esfòrci e evitar duplicitats, en tot crear un hilat fòrça accessible e practica entàs persones empresàries deth territòri.
Dempús se presentèc a Enisa, era societat de capitau public deth Ministèri d’Indústria qu’aufrís credits empresariaus entà finançar a persones emprenedores e se relatèren totes es caracteristiques des prèsti qu’aufrissen, atau coma es condicions, quantitats e interèssi d’aguesti. Fin finau, eth Secretari Generau barrèc er acte en tot presentar ara naua coordinadora de Ciuden e en tot aufrir supòrt as CIT entà promòir eth sòn desvolopament e méter en valor eth trabalh en hilat.
• Eth Conselh Generau d’Aran a daurit era convocatòria entà sollicitar subvencions entar exercici 2024
• Eth tèrme de presentacion de sollicituds de subvencion finalize eth pròplèu dia 30 de junh de 2024
Es diuèrsi encastres objècte d’aguestes convocatòries son es següents:
A) Subvencions en encastre de Cultura e Lengua.
Eth Conselh de Govèrn deth Conselh Generau d’Aran de data 15 d’abriu de 2024 a aprovat era convocatòria entara concession de subvencions en airau de cultura e lengua entar an 2024.
Er àmbit temporau d’execucion des activitats a realizar ei comprenut entre er 1 de gèr de 2024 e eth 31 de deseme de 2024.
B) Subvencions en encastre d’Espòrts.
Eth Conselh de Govèrn deth Conselh Generau d’Aran de data 15 d’abriu de 2024 a aprovat era convocatòria entara concession de subvencions en airau d’espòrts entar an 2024.
Er àmbit temporau d’execucion des activitats a realizar ei comprenut entre er 1 de gèr de 2024 e eth 31 de deseme de 2024.
C) Subvencions en diuèrsi airaus.
Eth Conselh de Govèrn deth Conselh Generau d’Aran de data 15 d’abriu de 2024 a aprovat era convocatòria entara concession de subvencions en diuèrsi airaus entar an 2024.
Er àmbit temporau d’execucion des activitats a realizar ei comprenut entre er 1 de gèr de 2024 e eth 31 de deseme de 2024.
Eth deluns 20 de març se hec era I Jornada d’Innovacion e Economia dera Val d’Aran, un eveniment organizat per HèPic, eth Conselh Generau d’Aran, eth Ministèri entara Transicion Ecologica e eth Rèpte Demografic e era Associacion d’Innovacion en Territòris de Montanha.
Aguest acte constèc de dues parts: ena prumèra se podec enténer a Carlos Barrabés, fondador de Barrabés e ESNEPI, era Escòla de Negòcis deth Pirenèu, que dèc modèls entà preveir e poder innovar en territòri. Dempús intervenguec Francés Boya, secretari generau entath Rèpte Demografic, qu’expliquèc com es Centres d’Innovacion Territoriau son un modèl d’instrument entà lutar contra eth despoblament.
Ena dusau part dera jornada, es presents, provenenti dera Val d’Aran e de d’auti territòris coma Òsca, Lhèida e tanben Madrid, participèren enes dinamiques de networking. Damb aguest trabalh en equipa, s’identifiquèren es desfisi particulars qu’a cada sector entà innovar e configurèren ua lista de solucions e responses. Aguesta session, ath delà d’èster un moment de trabalh en equipa, servic tà generar relacions professionaus entre es participants. Facilitèc eth creishement deth hilat d’agents que configure er ecosistèma HèPic.
Dempús d’aguesta jornada, que compdèc damb era participacion de 80 persones, se sajarà de dar solucion as diferenti objectius identificadi e arténher d’aguesta manèra d’aumentar eth teishut emprenedor e empresariau des territòris ruraus e de montanha.
Eth passat deluns dia 17 d’octobre s’inaugurèc era cobertura satellitau, un projècte innovador que dotarà de connexion de banda ampla e melhorarà era prestacion de servicis ena montanha.
En aguest acte, que se hec en refugi dera Artiga de Lin, a on sigueren presents representants de Mobile World Capital Barcelona, Hispasat, Arantec, IDAPA, i2cat, Secretària de Polítiques Digitals dera Generalitat de Catalonha, HèPic e eth Conselh Generau d’Aran, se metec a pròva era connexion a trauès d’ua simulacion de trucada d’emergéncia, connexion wi-fi e bambolha IoT. Se podec verificar in situ coma aguest nau instrument tecnologic permet establir ua comunicacion per video e audio damb era sala de contròl e emergéncies de Pompièrs-Emergéncies e com era connexion via satellit daurís es pòrtes a ua infinitat de possibilitats de digitalizacion.
Anterioraments, aguest endret tan visitat non compdaue damb cap de tipe de cobertura telefonica. Aguest projècte innovador artenh a redusir es manques de connexion en endrets ruraus de montanha. Per açò, e coma conseqüéncia, ei un projècte comprometut damb es caracteristiques deth territòri e que preten melhorar era qualitat de vida des sòns abitants e visitants. Damb aguest tipe de projèctes se vò aufrir uns servicis de qualitat entara poblacion e, atau madeish, retier e atrèir eth talent des persones des pòbles.
Aguest trabalh s’a pogut amiar a tèrme gràcies ara interaccion de diferenti actors locaus, coma HèPic, Arantec o eth Conselh Generau d’Aran damb actors extèrns coma Hispasat, Mobile World Capital Barcelona, IDAPA, i2cat e a on HèPic a actuat coma coordinador e dinamizador. Atau, eth projècte s’a materializat en un HotSpot Wifi laguens deth refugi entà facilitar era gestion d’aguest, un HotSpot Wifi en airau d’influéncia deth refugi entà atau méter a disposicion un punt segur d’emergéncies e connexion, un interfòn e camèra web damb connexion dirècta damb eth nombre d’emergéncies 112 e, tanben, un punt d’accès de hilat inalambric LoRa entà foncionalitats coma era ramaderia. Es projèctes innovadors com eth hilat de connectivitat satellitau permeten melhorar era qualitat de vida des persones de territòris ruraus de montanha. Aguest projècte a estat acompanhat e coordinat per HèPic entà ajudar ara innovacion a establir-se en territòris ruraus e de montanha. Se tu tanben ès ua persona innovadora, non dobtes en meter-te en contacte damb nosati a trauès deth mail: infohepic@aran.org o entath numèro de telefòn: 667 670 271.
Aguesta setmana s’a celebrat era Assemblada Generau deth FlexGeo Project ena Catedra de Sistèmes Energetics (TUM -Lehrstuhl für Energiesysteme) dera Universitat Tecnica de Munich ena qu’eth cap d’innovacion de HèPic, Guillem Piris Casasnovas, amassa damb Jordi García Céspedes e Ignasi Herms presentèren detalhadament eth projècte d’usatge deth 5GDHC damb energia geotermica en Vielha (Val d’Aran).
Compartim es aspèctes mès destacadi d’aguesta assemblada:
Arregraïm eth tracte e era excellenta organizacion d’aguesta assemblada que mos a permetut contunhar d’auançant enes coneishements entara implementacion dera energia geotèrmica coma solucion as naui rèptes territoriaus.
