Category: Profesionaus

Exit de participacion en prumèr Congrès de Ciberseguretat “Armari 6”, celebrat en Aran

Post author By c.estrada
Post date 28 de octobre de 2024

Eth Conselh Generau d’Aran, a trauès de Hèpic, eth Centre d’Innovacion Territoriau dera Val d’Aran, e damb eth supòrt dera Agència de Ciberseguretat de Catalunya e era Diputacion de Lleida, a organizat eth prumèr Congrès de Ciberseguretat Armari 6.

Es dies 24 e 25 d’octobre, era Sala era Audiovisuau de Vielha acuelhie era prumèra edicion deth Congrès de Ciberseguretat “Armari 6”, que s’extenèc en marc dera setmana dera ciberseguretat damb activitats prèvies ath congrés d’expèrts dirigides ara joenessa e ciutadania d’Aran, e activitats posteriores, entà aqueri assistents qu’alonguèren era sua estada enquiara dimenjada.

Er objectiu d’aguesta prumèra edicion a estat aufrir solucions efectives as rèptes actuaus que plantege era ciberseguretat, en tot convocar a expèrts des administracions publiques e deth sector privat entà compartir aprenentatges e auançar ena luta contra es amenaces cibernetiques.

Ath long des dues jornades, es especialistes ena matèria presentauen, a trauès de ponéncies e ua taula redona, es sòns coneishements, tà impulsar eth debat e escambiar experiéncies en ua prumèra edicion qu’a amassat un totau de tretze ponents e cent dètz assistents.

Er eveniment inicièc damb era benvenguda institucionau per part de Juan Antonio Serrano, alcalde de Vielha e Mijaran , Agustí Jiménez, vicepresident dera Diputació de Lleida e deputat der airau de naues tecnologies, Paco Boya, secretari generau entath Rèpte Demografic, qui expliquèc era origina istorica der armari des sies claus que da nòm ath congrès, e era intervencion dera sindica d’Aran, Maria Vergés qu’afirmèc: “Qu’aguest congrès vò democratizar es oportunitats des territòris de montanha en çò que tanh as naues tecnologies e era innovacion”, e higie que: “volem demostrar qu’èm capables de projectar-mos ar exterior en tot organizar eveniments d’aguestes carcteristiques sus ua problematica fòrça importanta coma era ciberseguretat qu’afecte tant as institucions coma as enterpreses e ara ciutadania”.

Es ponéncies s’encetèren damb er expèrt en ciberseguretat dera enterpresa Telefonia, Alex Guasch, que restaquèc era automatizacion deth Centre d’Operacions de Seguretat (SOC) damb diuèrsi episòdis istorics relevanti en tot hèr un simil d’aguesti procèssi. E entà barrar era prumèra jornada, descorbirem dera man de Jordi Garcia Castillón, CEO de CyberTECCH coma era ciberseguretat s’a desvolopat ena naua era dera intelligéncia artificiau entot remercar era importància dera conscienciacion sus aguest nau paradigma.

Londeman, daurirem era dusau jornada deth congrès parlant des tendéncies actuaus qu’estant redefinint era ciberseguretat dera man deth gran expèrt de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, cap dera unitat de donades, Santi Romeu.

Ara seguida, era CEO d’OptimumTIC, Rosa Ortuño parlèc deth marc de seguretat qu’an de complir es administracions publiques e totes aqueres enterpreses que les presten servicis tecnologics e era implementacion e compliment der Esquèma Nacionau de Seguretat (ENS).

Ena madeisha linha, era directora de certificacions dera Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Helena Rodríguez hèc ua aproximacion practica sus es principis e requesits des sistèmes d’informacion dera administracion publica ena implantacion der ENS.

Dempús d’ua breu pausa, auec lòc era taula redona jos eth titol: Diferenti enfocaments entà un madeish objectiu: protegir era nòsta organizacion, moderada per Ramón Arnó, CEO de La Familia Digital que geric un interessant e fructifer debat entre expèrts d’airaus fòrça disparièrs. Damb sies participaires, per part dera administracion publica ençà, Iván Betrán, director deth departament de Naues Tecnologies dera Diputació de Lleida. Der airau privat, damb era participacion d’ua grana empresa, Repsol, a trauès deth sòn director de Ciberseguretat e Risc tecnologic, Javier García Quintela. Amassa damb dues empreses mejanes, Vunkers damb eth sòn CEO, Albert Mas e er especialista en ciberseguretat deth Grupo SIRT, Albert Gris. Toti eri damb empreses deth territòri damb base tecnologica, Baqueira Beret damb era participacion deth sòn CIO José Luis Solé e d’Eisharc Jaquet, CEO d’Arantec.

Eth debat se centrèc en dues qüestions: coma cada expèrt a dessenhat ena sua organizacion tot çò qu’afècte era ciberseguretat e quini son es tres majors rèptes restacadi damb era ciberseguretat, en tot compartir punts d’enguarda.

Ara seguida, Joana Marí, delegada de proteccion de donades e responsable de projèctes estrategics ena Autoritat Catalana de Protecció de Dades dera Generalitat, hèc ua introduccion ath reglament 2016/679 e expliquèc eth marc legau des incidents de ciberseguretat.

Era intelligéncia artificiau tornèc a èster protagonista damb era ponéncia de David Company, enginhaire en investigacion e desvolopament en ciberseguretat ena Fundació i2cat qu’expliquèc coma aguesta intelligéncia servís tant as ciberatacans coma as ciberdefensors.

Ath delà, d’una manèra fòrça ben estructurada e practica, Raül Roca, CEO de Grail Cyber Tech narrèc era gestion, analisi e responsa d’un ciberatac en un hotel fictici entà avalorar eth plan de responsa, patrons e leçons aprenudes.

Eth congrés finalizèc damb eth cap de conscienciacion e investigacion de ESET, Josep Albors que descriuèc damb gran claredat es tecniques qu’utilizen es delinqüents: coma ataquen, que hèn un còp entren en sistèma, quin ei eth sòn objectiu e es conseqüéncies entara enterpresa, entà passar a establir es possibles solucions a aplicar.

Fin finau, era clausura der eveniment siguec realizada pes caps d’innovacion deth Conselh Generau d’Aran: Guillem Piris e Sergio López, e entà barrar er acte, eth conselhèr d’Innovacion, Oriol Sala, dèc es arregraïments as ponents, ara organizacion e as assistents.

Un còp acabat eth programa oficiau deth congrès, s’an hèt activitats pendent era dimenjada damb era presentacion deth projècte innovador GUARDA+ damb tecnologia de realitat aumentada e visites tà diuèrsi endrets emblematics dera Val d’Aran coma era Artiga de Lin.

Vielha, 28 d’octobre de 2024

Emprener Innovacion Profesionaus Projèctes

Arriben es professionaus digitaus deth ‘Catalunya Rural Hub’ 2024 entara Val d’Aran

Post author By c.estrada
Post date 17 de octobre de 2024

Deluns s’encetaue era prumèra edicion que se celèbre en Aran damb 10 professionaus digitaus que trabalharàn en remòt en coworking de HèPic, eth hub d’innovacion deth Conselh Generau e interactuaràn damb eth teishut economic e sociau d’Aran.

Deluns, era sindica d’Aran, Maria Vergés, e eth conselhèr d’Innovacion, Oriol Sala, presentèren ena sedença deth govèrn aranés era naua edicion deth ‘Catalunya Rural Hub’, que consistís en atrèir professionaus der entorn digitau tàs zònes ruraus damb er objectiu d’afavorir er arraïtzament deth talent, combàter eth despoblament e promòir eth teishut productiu e comerciau dera naua economia digitau enes territòris de montanha.

Eth perfil d’aguesti dètz nauvenguts digitaus ei fòrça tecnic, era majoria d’eri son engenhaires especializadi en dades, ciberseguretat, intelligéncia artificiau e neurosciéncia. E en çò que tanh ara provenença, n’i a sèt que vien dera província de Barcelona, tres dera de Tarragona e ua persona dera província de Girona. Gràcies ara nauta demanda de sollicituds d’aguest projècte, s’auec de hèr ua seleccion des candidatures damb critèris de diversitat sectoriau.

Segons era sindica d’Aran, Maria Vergés: “s’a daurit ua naua pòrta d’oportunitats entàs territòris de montanha gràcies ara possibilitat deth format de teletrebalh implantat en fòrça enterpreses, e eth Catalunya Rural Hub represente ua excellenta experiéncia entà toti aqueri qu’an era volontat de desplaçar-se tath mon rurau entà continuar era sua carrèra professionau”.

Pendent dues setmanes, enquiath 27 d’octobre, aguesti trabalhadors e trabalhadores poiràn hèr ua pròva pilòt de coma ei víuer e trabalhar en Aran en tot complir damb era sua jornada laborau en remòt des deth coworking de HèPic, a on s’a abilitat un espaci entada eri en convivéncia damb es professionaus deth coworking de longa estada.

E tàs tardes e es dimenjades, s’an organizat nombroses activitats opcionaus entà que poguen conéisher es rèptes des enterpreses damb basa tecnologica d’Aran, e tanben gaudir des nòsti paisatges e descorbir era nòsta cultura pròpria. Un programa fòrça complet damb er objectiu de qu’es participants deth projècte poguen experimentar era qualitat de vida qu’aufrissen es territòris de montanha.

En paraules d’Oriol Sala, conselhèr d’Innovacion: “era nòsta intencion damb aguest projècte ei, ath delà d’arténher que quauqu’uns des participants s’establisquen en territòri e desvolòpen eth sòn projècte empresariau en Aran, ei crear sinèrgies e ampliar coneishement en airaus tecnologics e dera innovacion damb es enterpreses deth territòri”.

Vielha, 17 d’octobre 2024

Emprener Innovacion Profesionaus

Arribe eth ‘Catalunya Rural Hub’ tara Val d’Aran, emprenedoria ena montanha entà combàter eth despoblament

Post author By c.estrada
Post date 21 de junh de 2024

Aué s’an daurit es inscripcions web deth ‘Catalunya Rural Hub’ 2024 que se realizarà ath long de dues setmanes, entre eth 14 e eth 27 d’octobre en Vielha.
Era convocatòria ei dubèrta entà 10 persones que trabalharàn en remòt en coworking de HèPic, eth hub d’innovacion deth Conselh Generau, e interactuaràn damb eth teishut economic e sociau d’Aran.

Aguesta naua edicion deth ‘Catalunya Rural Hub’ supause era continuacion deth projècte iniciat ara hè tres ans peth Govern de Catalunya, a trauès dera Secretaria de Politiques Digitaus, e Mobile World Capital Barcelona, que consistís en atrèir professionaus der encastre digitau tàs zònes ruraus damb er objectiu d’afavorir er arraïtzament deth talent, combàter eth despoblament e dinamizar era economia d’aguesti territòris. Eth Conselh Generau d’Aran, mejançant eth hub d’innovacion HèPIC, pren eth relèu d’aguesta iniciativa entà promòir eth teishut productiu e comerciau dera naua economia digitau enes territòris de montanha.

Segons era sindica d’Aran, Maria Vergés, “era intencion d’aguest projècte ei convertir era tecnologia en un estrument entà melhorar era igualtat d’oportunitats. Ei un cas practic entà demostrar que se pòt víuer en un entorn rurau en tot desvolopar ua activitat professionau tecnologica. Eth trabalh en remòt a hèt possible aguesta naua tipologia de trabalh que, dempús dera COVID, ja s’a implantat en fòrça enterpreses.”

Calendari e dubertura d’inscripcions

En aguesta edicion, un totau de 10 professionaus digitaus auràn era possibilitat de convertir-se en remote workers pendent dues setmanes en Vielha (Vau d’Aran). Es inscripcions entà poder optar a ua d’aguestes places ja son daubèrtes enquiath 31 d’agost. S’i pòden inscríuer professionaus autonòms, trabalhadors/se d’enterpreses digitaus, persones emprenedores e personau de l’Administracion Publica. Entara seleccion se tieràn en compde critèris coma eth genre (se cerque representativitat d’andús); era edat (se promò era multiplicitat de perfils en diferenti moments vitaus); e es sectors desparièrs (entà garantir era varietat de tipologies d’emprenedoria e eth ròtle des participants en aguestes).

Eth projècte se desvoloparà, principaument, en Vielha deth 14 ara 27 d’octobre. Es participants disposaràn pendent 15 dies, gratuïtaments de: lotjament, d’un espaci de coworking, era participacion en un Congrès de Ciberseguretat e un programa d’activitats que les permeterà descorbir era montanha e era nòsta cultura, es enterpreses e eth teishut economic e sociau d’Aran, damb era intencion de que poguen establir relacions personaus e professionaus.

Se meterà ara disposicion des participants totes es installacions disponibles ena zòna entà poder teletreballar en tot compartir espaci de coworking damb persones emprenedores que ja hè dus ans que compartissen aguest lòc. Tanben, s’an organizat amassades damb es principaus enterpreses e iniciatives d’Aran entà hèr a conéisher es oportunitats de negòci deth territòri e es rèptes a superar ara ora d’empréner. Se tracte d’ua iniciativa entà promòir er escambi de coneishença entà préner era decision d’iniciar ua vida en entorn rurau en tot experimentar era melhora dera qualitat de vida compatibla damb eth desvolopament professionau.

Eth programa tanben incorpòre nombroses activitats ludicoesportives e culturaus entà hèr a conéisher tot aquerò qu’eth territòri pòt aufrir ath delà des installacions e era connectivitat. Tastets gastronomics, rotes entà descorbir bòsqui colorits e majestuosi, o projèctes innovadors damb intelligéncia artificiau son sonque quauqu’ues des aventures uniques qu’es coworkers auràn eth privilègi d’experimentar.

Era intencion d’aguest projècte ei incentivar qu’es professionaus s’arraïtzen enes entorns ruraus entà desvolopar-i era sua vida personau e professionau. En aguesta linha, ena avaloracion des participants des anteriores edicions, subergés coma aspècte mès avalorat eth hèt de poder trabalhar entornejadi de natura; eth 80% des participants ditz qu’a melhorat eth sòn rendiment per aguest hèt e sustot era sua qualitat de vida. Eth programa se place, segontes eth 75% des participants, coma motor entà trincar damb es prejudicis sus eth mon rurau, coma qu’era integracion sociau ei complicada, qu’era aufèrta de servicis ei limitada o qu’era connectivitat non ei excellenta. Toti es participantss coïncidissen qu’eth programa ei ua oportunitat unica entà hèr ua prumèra avaloracion sus era possibilitat de convertir-se en emprenedors ruraus.

Vielha, 21 de junh de 2024

Profesionaus

Huelha de rota: projèctes innovadors

Post author By jlafuente
Post date 24 de genièr de 2023

Nosati mos mercam es nòsti objectius, ei clar que tu tanben ac hès. Entà aguest mes, volem mantier ua huelha de rota clara.

Enes zònes ruraus ei notabla era migracion deth talent, sustot deth talent joen. Se constate qu’era gent joena s’estime mès anar tàs granes ciutats perque se cre qu’aquiu, com que i a mès persones e un teishut empresariau mès diversificat, i a mès opcions de milhorar enes carrères professionaus. Tanben se pense que i aurà un major nombre d’oportunitats.

Per açò madeish, era nòsta intencion ei activar, retier e captar tot eth talent qu’a eth capitau uman des nòsti territòris ruraus de montanha. Pòt semblar ambiciós, mès siguec, ei e serà çò que mèrque eth trabalh.

COMA ARTÉNHER D’ACTIVAR, RETIER E CAPTAR ETH TALENT?

I a diferentes manères e, per descompdat, daràn resultats diferenti. Tostemp cau èster coneishedors deth contèxte e sajar d’actuar en foncion dera situacion de partida sense pèrder er objectiu. Per açò, en HèPic consideram que, entà artenhé’c, cau compdar damb era experiéncia professionau de casi qu’an agut bon resultat, d’empreses arraïtzades en territòri e qu’atrèn a trabalhadors, ja que son referents tàs sòns respectius sectors, desvolopen projèctes innovadors e, ath delà, coneishen es rèptes d’empréner de prumèra man.

Alavetz, entà compdar damb tota aguesta informacion, s’establic ua collaboracion damb era Associacion d’Innovacion en Territòris de Montanha. En aguesta entitat sense interès lucratiu i son integrades empreses e persones empresàries de zònes ruraus de montanha. Son agents damb ua grana experiéncia en sector e damb ua vision innovadora e tecnologica entà hèr front as rèptes actuaus.

ERA ASSOCIACION D’INNOVACION EN TERRITÒRIS DE MONTANHA

Era Associacion d’Innovacion en Territòris de Montanha neishec ara fin deth 2021 e a era vocacion d’amassar a empreses, persones emprenedores, estudiants, professorat, d’autes associacions e administracions publiques entà generar un collectiu que qüestione e fomente era innovacion enes territòris ruraus de montanha. Per açò, era sua collaboracion damb HèPic ei ua relacion simbiotica: era Associacion apòrte un savoir-faire e eth coneishement de besonh entà fomentar era emprenedoria. E, ath madeish temps, recep era oportunitat de hèr impacte en aqueres persones que vòlen empréner, en tot dar-les instruments estructuradi en nòste Centre d’Innovacion Territoriau HèPic.

Per aguesta arrason, se vòs contactar damb era Associacion entà èster membre, pòs contactar damb nosati o escríuer dirèctaments entà infohepic@aran.org.

PERQUÉ UA COLLABORACION?

Tot projècte que volgue aportar innovacion a d’èster innovador. Ath delà, era ambicion de HèPic ei trauessar e aportar aguest aspècte a toti es projèctes que se desvolopen enes territòris ruraus de montanha.

D’aguesta manèra, cau compdar damb era experiéncia e era vision dera administracion publica e des empreses, associacions e organizacions entà poder aportar naui aspèctes e mesures que siguen transversaus. Per exemple, ua formacion sus era emprenedoria pòt èster fòrça ampla e generau. Per açò, compdar damb eth recorrut de persones expèrtes pòt focalizar aguestes formacions en qüestions que se considèren mès importantes.

NAUETATS

Es membres dera Associacion d’Innovacion en Territòris de Montanha son persones comprometudes damb es territòris ruraus de montanha. Totes eres trabalhen en mon rurau e artenhen d’espandir-se tà d’auti lòcs e províncies.

Eth sòn grad de tecnologia e innovacion hèn d’eres ues empreses referentes enes nòsti pòbles e enes sòns sectors. Per aguest motiu, se les vòs conéisher, pòc a pòc desvelaram qui son e qué hèn. Atau donc, se ne vòs saber mès, as d’èster atentiu e atau poiràs conéisher eth sòn trabalh.

Profesionaus

Joeni en mon rurau

Post author By jlafuente
Post date 20 de octobre de 2022

Juventud, divino tesoro. Atau se parle dera joenessa, damb malenconia per un temps passat. Segur qu’as rebrembes d’aqueri moments energics e dinamics enes quaus entraues ena vida adulta. Aumentauen es responsabilitats, mès mantieges ua cèrta calma e curiositat pes camins dera vida.

I a discrepància sus era joenessa. N’i a que ne parlen com d’un estat d’anim e manèra de veir era vida. D’auti parlen d’un espaci d’edat qu’acostume a anar des 18 enquiàs 35 ans. Dilhèu toti an arrason, ena joenessa i a un vam caracteristic. Maugrat açò, pòt èster que sigue un ahèr generacionau, ua manèra de víuer mercada pes experiéncies. Per açò, quan parlam dera joenessa, se considerarà qu’ei entre es 18 e 35 ans. Per exemple, er abonament tath loguèr joen prevé aguest madeish segment d’edat.

COM EI ERA JOENESSA?

Actuauments, era joenessa ei diuèrsa. Era utilizacion des hilats sociaus, era tecnologia e internet a diversificat es gusti e tendéncies dera joenessa de diferenti lòcs. I a diferentes manères de vestir-se, de consumir, de minjar, de léser. Alavetz, era globalizacion da era sensacion d’auer un ventalh mès ample d’opcions. Maugrat açò, tanben a favorit er establiment de patrons comuns. Per exemple, era musica que s’escote en Corèa tanben s’escote en Catalonha e en Mexic.

Segons er Informe Juventud en España 2020, era joenessa actuau acostume a avalorar milhor es estudis universitaris qu’es estudis de formacion professionau. Se met de relhèu coma influís eth nivèu educatiu des sòns pairs, ja qu’aqueres persones qu’an expectatives d’estudiar ena universitat son majoritàriaments s’es sòns progenitors an estudiat. Era set de trèir bones nòtes, recéber prèmis o saber qu’an accès a ua bèca tanben influís positivaments enes sues expectatives.

ERA JOENESSA E ERA OCUPACION

Er informe mòstre que i a “ninis”, mès non n’i a mès qu’abans. Totun, era joenessa der Estat espanhòu a ua des taxes de desocupacion mès nauta dera Union Europèa. Atau madeish, se reconeish un aument dera precarietat laborau d’aguest conjunt de persones, perque es contractes acostumen a èster temporaus e/o a temps parciau. S’identifique qu’açò ei un risc, ja qu’es salaris son baishi en comparason damb eth còst dera vida e perque son aucupacions de menor estabilitat. Tot açò hè qu’agen ua menor cubertura en cas de caumatge. Tot se demòstre en relacion damb aspèctes personaus des sues vides en encastre personau, familiau e organizatiu e derive en ua manca d’estabilitat emocionau.

Sus eth tipe de contracte, tanben ei important veir qu’era joenessa, en generau, non a es recorsi de besonh entà crear ua empresa o projècte. Açò se tradusís en hèt qu’es autonòms son un percentatge minim dera poblacion joena.

JOENI RURAUS

InJuve publiquèc un monografic dedicat as joeni ruraus. Les descriuen coma “un segment de poblacion fondamentau tath desvolopament sociau e economic, a causa deth sòn papèr estrategic en tot çò que tanh era despoblacion deth camp e era consecutiva regeneracion des airaus ruraus enes encastres sociau, laborau e ambientau”. Son, donques, figures clau deth territòri que lo dinamizen.

Maugrat açò, era tendéncia ei era migracion d’aguestes persones entà nuclis mès pobladi, ja que i tròben mès oportunitats d’ocupacion, accès tar abitatge e milhors nivèus d’equipaments, mès servicis e infrastructures e ua milhor qualitat de vida.

Maugrat açò, çò de mès important, segons aguest informe, ei era volontat. I a joeni que vòlen demorar enes pòbles o començar-i a víuer e ac hèn.

QUINES OPCIONS AN ES JOENI?

Coma ben se demòstre, era educacion se considère un factor clau entà accedir a ua ocupacion. Aguesti coneishements son fòrça valoradi e per açò, era major part des joeni decidís accedir ara universitat. Maugrat açò, s’obsèrve coma era ambicion d’ocupar lòcs de trabalh de responsabilitat nautament remuneradi non ei estenut ara poblacion joena. De hèt, s’estimen mès ocupacions qualificades manuaus, ja que son ben pagades, mès sense auer es nivèus d’estrès des lòcs de trabalh de responsabilitat.

Auent en compde tot açò -eth nivèu d’estudis, era precarietat, es preferéncies particulares e eth contèxte des pòbles-, es joeni ruraus an opcions entà trabalhar. Ua d’importanta, tara quau non cau guaira inversion, ei eth relhèu generacionau. En mon rurau se ve que i a negòcis que, dempús dera jubilacion des proprietaris, se barren. Açò afècte ath teishut locau, pr’amor qu’acostumen a èster servicis de besonh coma horns de pan, plomberia, construccion, etc.

Per açò madeish, es joeni pòden préner eth relhèu de negòcis e, ath madeish temps, aportar es sòns coneishements e inquietuds. En tot saber eth dinamisme d’aguest sector de poblacion, es cambis que pòden integrar son innovadors e apòrten un valor hijut ath territòri.

Ath delà, eth joen rurau non ei solet: en HèPic les podem acompanhar ara recèrca d’aguesti negòcis e ara conceptualizacion des cambis que volgatz hèr. Damb es formacions pòden completar es sòns coneishements entà gestionar aguesti negòcis. Damb es mentories se pòden aterrir es idees e aconselhar sus es inquietuds que poguen auer.

Per açò, tant se vòs préner eth relhèu coma se vòs conéisher eth contèxte deth mon rurau, en HèPic podem respóner a toti aguesti ahèrs valorant es idees innovadores qu’ajatz en cap. Podetz contactar damb nosati a trauès deth mail: infohepic@aran.org o peth numèro de telefòn: 667670271.