Categories
Innovació Profesionals Projectes

Èxit de participació al primer Congrés de Ciberseguretat “Armari 6”, celebrat a Aran

El Conselh Generau d’Aran, a través de Hèpic, el Centre d’Innovació Territorial de la Val d’Aran, i amb el suport de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i de la Diputació de Lleida, ha organitzat el primer Congrés de Ciberseguretat Armari 6.

Els dies 24 i 25 d’octubre, la Sala l’Audiovisual de Vielha acollia la primera edició del Congrés de Ciberseguretat “Armari 6”, que es va expandir en el marc de la setmana de la ciberseguretat amb activitats prèvies al congrés d’experts dirigides a la joventut i ciutadania d’Aran, i activitats posteriors, per aquells assistents que van allargar la seva estada fins el cap de setmana.

L’objectiu d’aquesta primera edició ha estat oferir solucions efectives als reptes actuals que planteja la ciberseguretat, convocant a experts de les administracions públiques i del sector privat per compartir aprenentatges i avançar en la lluita contra els amenaces cibernètiques.

Al llarg de les dues jornades, els especialistes en la matèria presentaven, a través de ponències i una taula rodona, els seus coneixements, per impulsar el debat i intercanviar experiències en una primera edició que ha reunit un total tretze ponents i cent deu assistents.

L’esdeveniment va iniciar amb la benvinguda institucional per part de Juan Antonio Serrano, alcalde de Vielha i Mijaran , Agustí Jiménez, vicepresident de la Diputació de Lleida i diputat de l’àrea de noves tecnologies, Paco Boya, secretari general pel Repte Demogràfic, qui va explicar l’origen històric de l’armari de les sis claus que dona nom al congrés, i la intervenció de la síndica d’Aran, Maria Vergés, que va afirmar: “Que aquest congrés vol democratitzar les oportunitats dels territoris de muntanya quant a les noves tecnologies i la innovació”, i afegia que: “Volem demostrar que som capaços de projectar-nos a l’exterior organitzant esdeveniments d’aquestes característiques sobre una problemàtica molt important com la ciberseguretat que afecta tant a les institucions com a les empreses i a la ciutadania”.

Les ponències es van encetar amb l’expert en ciberseguretat de l’empresa Telefonia, Alex Guasch, que va relacionar l’automatització del Centre d’Operacions de Seguretat (SOC) amb diversos episodis històrics rellevants fent un símil d’aquests processos. I per tancar la primera jornada, vam descobrir de la mà de Jordi Garcia Castillón, CEO de CyberTECCH com la ciberseguretat s’ha desenvolupat en la nova era de la intel·ligència artificial remarcant la importància de la conscienciació sobre aquest nou paradigma.

L’endemà, vam obrir la segona jornada del congrés parlant de les tendències actuals que Sent redefinint la ciberseguretat de la mà del gran expert de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, cap de la unitat de donades, Santi Romeu.

Tot seguit, la CEO d’OptimumTIC, Rosa Ortuño va parlar del marc de seguretat que han de complir les administracions públiques i totes aquelles empreses que els presten serveis tecnològics i la implementació i compliment de l’Esquema Nacional de Seguretat (ENS).

En la mateixa línia, la directora de certificacions de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Helena Rodríguez va fer una aproximació pràctica sobre els principis i requisits dels sistemes d’informació de l’administració pública en la implantació de l’ENS.

Després d’una breu pausa, va tenir lloc la taula rodona sota el títol: Diferents enfocaments per un mateix objectiu: protegir la nostra organització, moderada per Ramón Arnó, CEO de La Família Digital  que va gestionar un interessant i fructífer debat entre experts d’àrees molt diferents. Amb sis participants, per part de l’administració pública, Iván Betrán, director del departament de Noves Tecnologies de la Diputació de Lleida. De l’àrea privada, amb la participació d’una gran empresa, Repsol, a través del seu director de Ciberseguretat i Risc tecnològic, Javier García Quintela. Juntament amb dues empreses mitjanes, Vunkers amb el seu CEO, Albert Mas i  l’especialista en el ciberseguretat del Grupo SIRT, Albert Gris. Tots ells amb empreses del territori amb base tecnològica, Baqueira Beret amb la participació del seu CIO José Luis Solé i d’Eisharc Jaquet, CEO d’Arantec. 

El debat es va centrar en dues qüestions: com cada expert ha dissenyat en la seva organització tot el que afecta la ciberseguretat i quin són els tres majors reptes relacionats amb la ciberseguretat, compartint punts de vista.

Tot seguit, Joana Marí, delegada de protecció de donades i responsable de projectes estratègics en l’Autoritat Catalana de Protecció de Donades de la Generalitat, va fer una introducció al reglament 2016/679 i va explicar el marc legal dels incidents de ciberseguretat.

La intel·ligència artificial va tornar a ser protagonista amb la ponència de David Company, enginyer en investigació i desenvolupament en el ciberseguretat en la Fundació i2cat que va explicar com aquesta intel·ligència serveix tant als ciberatacants com als ciberdefensors.

A més, d’una manera molt estructurada i pràctica, Raül Roca, CEO de Grail Cyber Tech va narrar la gestió, anàlisi i resposta d’un ciberatac en un hotel fictici per valorar el pla de resposta, patrons i lliçons apreses.

El congrés va finalitzar amb el cap de conscienciació i investigació d’ESET, Josep Albors que va descriure amb gran claredat les tècniques que utilitzen els delinqüents: com ataquen, que fan una vegada entren en el sistema, quin és el seu objectiu i les conseqüències per l’empresa, per passar a establir les possibles solucions per aplicar.

Finalment, la clausura de l’esdeveniment va ser realitzada pels caps d’innovació del Conselh Generau d’Aran: Guillem Piris i Sergio López, i per tancar l’acte, el conselhèr d’Innovació, Oriol Sala, va donar els agraïments als ponents, a l’organització i als assistents.

Un cop acabat el programa oficial del congrés, s’han fet activitats durant el cap de setmana amb la presentació del projecte innovador GUARDA+ amb tecnologia de realitat augmentada i visites per diversos indrets emblemàtics de la Val d’Aran com l’Artiga de Lin.

Vielha, 28 d’octubre de 2024

Categories
Emprendre Innovació Profesionals Projectes

Arriben els professionals digitals del “Catalunya Rural Hub” 2024 a la Val d’Aran

  • El dilluns s’iniciava la primera edició que se celebra a Aran amb 10 professionals digitals que treballaran en remot en el coworking de Hèpic, el hub d’innovació del Conselh Generau i interactuaran amb el teixit econòmic i social d’Aran.

Aquest dilluns, la síndica d’Aran, Maria Vergés, i el conselhèr d’Innovacion, Oriol Sala, van presentar en la seu del govern aranès una nova edició del ‘Catalunya Rural Hub’, que consisteix a atreure a professionals de l’entorn digital a zones rurals amb l’objectiu d’afavorir l’arrelament del talent, combatre la despoblació i promoure el teixit productiu i comercial de la nova economia digital en els territoris de muntanya.

El perfil d’aquests deu candidats digitals és molt tècnic, la majoria d’ells són enginyers especialitzats en dades, ciberseguretat, intel·ligència artificial i neurociència. En referència als seus llocs de procedència, hi ha set de Barcelona, tres de Tarragona i una persona de Girona. A causa de la forta demanda de sol·licituds per a aquest projecte, es va fer una selecció de les candidatures amb criteris de diversitat sectorial.

Segons la síndica d’Aran, Maria Vergés: “S’ha obert una nova porta d’oportunitats per als territoris de muntanya gràcies a la possibilitat del format de teletreball implantat en moltes empreses, i el Catalunya Rural Hub representa una excel·lent experiència per a tots aquells que tenen la voluntat de desplaçar-se cap al món rural per a continuar amb la seva carrera professional”.

Al llarg de dues setmanes, fins al 27 d’octubre, aquests treballadors podran desenvolupar una prova pilot de com és viure i treballar a la Val d’Aran complint amb la seva jornada laboral en remot des del coworking de HèPic, on s’ha habilitat un espai per a ells en convivència amb els professionals del coworking de llarga durada.

Per a les tardes i els caps de setmana, s’han organitzat diverses activitats opcionals perquè puguin conèixer els reptes de les empreses amb base tecnològica a Aran i també gaudir dels nostres paisatges i descobrir la nostra cultura pròpia. Un programa molt complet amb l’objectiu que els participants del projecte puguin experimentar-la qualitat de vida que ofereixen els territoris de muntanya.

En paraules d’Oriol Sala, conselhèr d’Innovacion: “La nostra intenció amb aquest projecte és a més d’aconseguir que alguns dels participants s’estableixin en el territori i desenvolupin el seu projecte empresarial a Aran, és crear sinergies i ampliar coneixement en àrees tecnològiques i de la innovació amb empreses del territori”.

Vielha, 17 d’octubre 2024

Categories
Emprendre Innovació Profesionals

Arriba el ‘Catalunya Rural Hub’ a la Val d’Aran, emprenedoria a la muntanya per combatre el despoblament

  • Avui s’han obert les inscripcions web del ‘Catalunya Rural Hub’ 2024 que es realitzarà al llarg de 2 setmanes, entre el 14 i el 27 d’octubre, a Vielha.
  • La convocatòria està oberta per a 10 persones que treballaran en remot al co-working de HèPIC, el hub d’innovació del Conselh Generau,  i interactuaran amb el teixit econòmic i social d’Aran.

Aquesta nova edició del ‘Catalunya Rural Hub’ suposa la continuació del projecte iniciat ara fa tres anys pel Govern de Catalunya, a través de la Secretaria de Polítiques Digitals, i Mobile World Capital Barcelona, que consisteix a atreure professionals de l’àmbit digital a zones rurals amb l’objectiu d’afavorir-hi l’arrelament del talent, combatre el despoblament i dinamitzar l’economia d’aquests territoris. El Conselh Generau d’Aran, mitjançant el hub d’innovació HèPIC, pren el relleu d’aquesta iniciativa per tal de promoure el teixit productiu i comercial de la nova economia digital als territoris de muntanya.

Segons la síndica d’Aran, Maria Vergés, “el propòsit d’aquest projecte és convertir la tecnologia en una eina per millorar la igualtat d’oportunitats. És un cas pràctic per demostrar que es pot viure en un entorn rural desenvolupant una activitat professional tecnològica. El treball en remot ha fet possible aquesta nova tipologia de treball que, des de la COVID, ja s’ha implantat a moltes empreses.”

Calendari i obertura d’inscripcions

En aquesta edició, un total de 10 professionals digitals tindran la possibilitat de convertir-se en remote workers durant dues setmanes a Vielha (Val d’Aran). Les inscripcions per poder optar a una d’aquestes places ja estan obertes fins al 31 d’agost. S’hi poden inscriure professionals autònoms, treballadors/es d’empreses del sector TIC i personal de l’Administració Pública.  Per a la selecció es tindran en compte criteris com ara el gènere (es busca representativitat d’ambdós); l’edat (es promou la multiplicitat de perfils en diferents moments vitals); i el col·lectiu al qual pertanyen (per garantir la varietat de tipologies d’empresa i el rol dels participants en aquestes).

L’estada tindrà lloc a Vielha del 14 al 27 d’octubre. Els participants disposaran durant 15 dies, gratuïtament, d’allotjament, d’un espai de co-working, la participació al Congrés de Ciberseguretat i d’un programa d’activitats que els permetrà descobrir la muntanya i la cultura pròpia, les empreses i el teixit econòmic i social d’Aran, amb la intenció que hi estableixin relacions personals i professionals.

Els participants tindran al seu abast totes les instal·lacions disponibles a la zona per poder teletreballar compartint espai al coworking amb persones emprenedores que ja fa dos anys que en formen part. D’altra banda, s’han organitzat trobades amb les principals empreses i iniciatives d’Aran per donar a conèixer les oportunitats de negoci del territori i els reptes a superar. Es tracta d’una iniciativa per promoure l’intercanvi de coneixement per prendre la decisió d’apostar per la vida en l’entorn rural experimentant la millora de la qualitat de vida compatible amb el desenvolupament professional.

El programa també incorpora nombroses activitats lúdic-esportives i culturals per donar a conèixer tot allò que el territori pot oferir a més a més de les instal·lacions i la connectivitat. Tasts gastronòmics,  rutes per descobrir boscos colorits i majestuosos, o projectes innovadors amb intel·ligència artificial són només algunes de les aventures úniques que els coworkers tindran el privilegi d’experimentar.

El propòsit d’aquest projecte és incentivar que els professionals s’arrelin en entorns rurals per tal de desenvolupar-hi la seva vida personal i professional. En aquesta línia, en la valoració dels participants de les anteriors edicions destaca com a aspecte més valorat el fet de poder treballar envoltats de natura; el 80% dels participants diu que ha millorat el seu rendiment per aquest fet i sobre tot la seva qualitat de vida. El programa es posiciona, segons el 75% dels participants, com a palanca per trencar prejudicis sobre el món rural, com ara que la integració social és complicada, que l’oferta de serveis és limitada o que la connectivitat no és òptima. Tots els participants coincideixen que el programa és una oportunitat única per fer una primera valoració sobre la possibilitat de convertir-se en emprenedors rurals rural.

Vielha, 21 de juny de 2024

Categories
Profesionals

Full de ruta: projectes innovadors

Ens marquem els nostres objectius, és clar que tu també ho fas. Per a aquest any, volem un full de ruta clara.

A les zones rurals és notable la migració del talent, sobre tot del talent jove. S’identifica com les persones prefereixen anar a grans ciutats perquè existeix la creença de que allà, com hi ha més persones i un teixit empresarial més diversificat, hi ha més opcions de millorar a les carreres professionals. També es pensa que hi haurà un major nombre d’oportunitats.

Per això mateix, el nostre propòsit és activar, retenir i captar tot aquest talent que posseeix el capital humà dels nostres territoris rurals de muntanya. Pot semblar ambiciós, però va ser, és i serà això que marqui el treball.

COM ACONSEGUIR ACTIVAR, RETENIR I CAPTAR EL TALENT?

Hi ha diferents maneres i, per suposat, donaran diferents resultats. Sempre s’ha de ser coneixedors del context i intentar actuar en funció de la situació de partida sense perdre l’objectiu. Per això, des d’HèPic, considerem que, per aconseguir-ho, s’ha de comptar amb l’experiència professional de casos d’èxit, d’empreses arrelades al territori i que atrauen a treballadors ja que són referents als seus respectius sectors, porten a terme projectes innovadors i, amés a més, coneixen els reptes d’emprendre de primera mà.

Aleshores, per comptar amb tota aquesta informació, es va establir una col·laboració amb l’Associació d’Innovació en Territoris de Muntanya. Dins d’aquesta entitat sense ànim de lucre, són integrades empreses i persones empresàries de zones rurals de muntanya. Són agents amb una ample experiència al sector i amb una visió innovadora i tecnològica per fer front als reptes actuals.

L’ASSOCIACIÓ D’INNOVACIÓ EN TERRITORIS DE MUNTANYA

L’Associació d’Innovació en Territoris de Muntanya va néixer a finals de l’any 2021 i té la vocació d’unir a empreses, persones emprenedores, estudiants, professorat, altres associacions i administracions públiques per generar un col·lectiu que qüestioni i fomenti la innovació al territoris rurals de muntanya. Per això, la seva col·laboració amb HèPic és una relació simbiòtica: l’Associació aporta un savoir-faire i el coneixement necessari per fomentar l’emprenedoria. I, a la vagada, rep l’oportunitat d’impactar a aquelles persones que volen emprendre, donant-les eines estructurades al nostre Centre d’Innovació Territorial HèPic.

Per aquesta raó, si vols contacta amb l’Associació i integrar-la, pots contactar amb nosaltres o escriure directament a infohepic@aran.org.

PER QUÈ UNA COL·LABORACIÓ?

Per a qualsevol projecte que vulgui aportar innovació, ha de ser innovador. A més a més, l’ambició d’HèPic és atravesar i aportar aquest aspecte a tots els projectes que es desenvolupin als territoris rurals de muntanya.

D’aquesta manera, cal comptar amb l’experiència i la visió de l’administració pública i de les empreses, associacions i organitzacions per poder aportar nous aspectes i mesures que siguin transversals. Per exemple, una formació sobre l’emprenedoria pot ser molt ampla i genèrica. Per això, comptar amb el recorregut de persones expertes, pot focalitzar aquestes formacions en aspectes que es considerin més importants.

NOVETATS

Els i les membres de l’Associació d’Innovació en Territoris de Muntanya són persones compromeses amb els territoris rurals de muntanya. Totes elles treballen des del món rural i aconsegueixen expandir-se a altres llocs i províncies. El seu grau de tecnologia i innovació fan d’elles unes empreses referents als nostres pobles i als seus sectors. Per aquest motiu, si vols conèixer-les, poc a poc anirem desvetllant qui són i què fan. Llavors, si vols saber-ne més, has d’estar atent i podràs conèixer el seu treball.

Categories
Profesionals

Joves al món rural

Juventud, divino tesoro. Així es parla de la joventut, amb melancolia d’un temps passat. Segur que guardes records d’aquests moments enèrgics i dinàmics en els quals entraves a la vida adulta. Anaven augmentant les responsabilitats, però mantenies un cert assossec i curiositat pels camins de la vida.

Hi ha discrepància sobre la joventut. Alguns parlen d’ella com un estat d’ànim i forma de veure la vida. Altres parlen d’una forquilla d’edats que acostumen a rondar entre els 18 i els 35 anys. Potser tots tenen raó, a la joventut existeix un ímpetu característic. No obstant això, pot ser que sigui una qüestió generacional, una manera de viure marcada per les experiències. Per això, quan parlem de la joventut, es considerarà que és entre els 18 i 35 anys. Per exemple, el bo de lloguer jove contemplen aquest mateix segment d’edat.

COM ÉS EL JOVENT?

Actualment, el jovent és divers. L’ús de les xarxes socials, la tecnologia i internet ha diversificat els gustos i tendències del jovent dels diferents llocs. Existeixen diferents formes de vestir-se, de consumir, de menjar, d’oci. Aleshores, la globalització dona la sensació de tenir un ventall més ampli  d’opcions. No obstant això, també ha afavorit l’establiment de patrons comuns. Per exemple, la música que s’escolta a Corea, també s’escolta a Catalunya i a Mèxic.

Segons l’Informe Juventud en España 2020, el jovent actual acostuma a valorar millor els estudis universitaris que els estudis de formació professional. Es destaca com influeix el nivell educatiu de llurs pares, ja que aquelles persones que tenen expectatives d’estudiar a la universitat són majoritàriament si llurs progenitors han estudiat. El set de treure bones notes, rebre premis o saber que tenen accés a una beca també influeix positivament a llurs expectatives.

EL JOVENT I L’OCUPACIÓ

L’informe mostra com existeixen “ninis”, però no n’hi ha més que abans. Tot i això, el jovent de l’Estat espanyol té una de les taxes de desocupació més altes de la Unió Europea. Així mateix, es reconeix un augment de la precarietat laboral d’aquest conjunt de persones perquè els contractes acostumen a ser temporal i/o a temps parcial. S’identifica que això és un risc, ja que els salaris són baixos en comparació amb el cost de vida i perquè són ocupacions de menor estabilitat. Tot això fa que tinguin una menor cobertura en cas d’atur. Tot es demostra en relació amb aspectes personals de llurs vides en l’àmbit personal, familiar i organitzatiu i deriva en una manca d’estabilitat emocional.

Sobre el tipus de contracte, també és important veure com el jovent, en general, no té els recursos necessaris per crear una empresa o projecte. Això es tradueix en el fet que els autònoms són un percentatge mínim de la població jove.

JOVES RURALS

InJuve va publicar un monogràfic dedicat al jovent rural. La descriuen com “un segment de població fonamental pel desenvolupament social i econòmic, degut al seu paper estratègic en tot el que concerneix la despoblació del camp i la consegüent regeneració de les àrees rurals als àmbits social, laboral i ambiental”. Són, per tant, figures claus del territori que el dinamitzen.

No obstant això, la tendència és la migració d’aquestes persones cap a nuclis més poblats je que hi troben més oportunitats d’ocupació, accés a l’habitatge i millors nivells d’equipaments, més serveis i infraestructures i una millor qualitat de vida.

Malgrat això, el més important, segons aquest informe, és la voluntat. Hi ha joves que volen quedar-ser als pobles o començar a viure i ho fan.

QUINES OPCIONS TÉ EL JOVENT?

Com bé es demostra, l’educació es considera un factor clau a l’hora d’accedir a una ocupació. Aquests coneixements són molt valorats i per això, la major part del jovent decideix accedir a la universitat. No obstant això, s’observa com l’ambició d’ocupar llocs de treball de responsabilitat altament remunerats no està estesa a la població jove. De fet, es prefereixen ocupacions qualificades manual, ja que són bé pagades, però sense tenir els nivells d’estrès dels llocs de treball de responsabilitat.

Tenint en compte tot això -el nivell d’estudis, la precarietat, les preferències particulars i el context dels pobles-, el jovent rural té opcions per treballar. Una important, que no li cal gaire inversió, és el relleu generacional. Al món rural es veu com hi ha negocis que, després de la jubilació dels propietaris, es tanquen. Això afecta el teixit local perquè acostumen a ser serveis necessaris com fleques, fontaneria, construcció, etc.

Per això mateix, el jovent pot prendre el relleu de negocis i, alhora, aportar els seus coneixements i inquietuds. En sabent el dinamisme d’aquest sector de població, els canvis que poden integrar són innovadors i aporten un valor afegit al territori.

A més a més, el jovent rural no està sols: des d’HèPic els podem acompanyar a la recerca d’aquests negocis i a la conceptualització dels canvis que vulguin fer. Amb les formacions poden complementar els seus coneixements per gestionar aquests negocis. Amb les mentories es poden aterrir les idees i assessorar sobre les inquietuds que puguin tenir.

Per això, tant com si vols prendre el relleu com si vols conèixer el context del món rural, a HèPic podem respondre a totes aquestes qüestions en valorant les idees innovadores que tingueu al cap. Podeu contactar amb nosaltres a través del mail infohepic@aran.org o al número de telèfon 667670271.