Categories
Emprendre Innovació

HèPic, el Centre d’Innovació Territorial d’Aran (CIT) participa a la IV Trobada Nacional a Albarracín (Teruel)

• Els dies 5 i 6 de novembre, Albarracín (Teruel) va ser l’epicentre de la IV Trobada de la xarxa de Centres d’Innovació Territorial (Red CIT) a la que van participar els membres de HèPic.

Aquesta quarta trobada, va ser organitzada entre la Diputación de Teruel, a través del CIT de Teruel i el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (Miteco) del govern central, que va reunir a unes 120 persones de tota Espanya procedents en gran part dels diversos CITs entre els que s’hi troba HèPic.

El President de la Diputación de Teruel, Joaquín Juste, el director general del Gobierno de Aragón, Alberto Casañal, el Secretari General per al Repte Demogràfic Paco Boya i l’alcalde d’Albarracín, Daniel Ubeda van inaugurar aquest esdeveniment que va acollir la Fundación Santa María de Albarracín al Palau de reunions i congressos.

🌱⚡Els protagonistes d’aquestes jornades han sigut la innovació i la col·laboració com eina per combatre la despoblació i retenir el talent a les zones rurals, així com les estratègies més efectives per aconseguir el relleu generacional dels negocis i comerços locals.

💡 Pendent els dos dies, els associats del CIT de Teruel van presentar projectes molt inspiradors amb els que han treballat a les zones despoblades on han creat noves oportunitats per fixar població i donar suport a les persones emprenedores rurals. Les temàtiques principals dels debats han sigut:

  • Turisme
  • Relleu generacional
  • Talent

També hem pogut tenir el luxe d’aprendre de ponents experts, que han compartit una visió transversal de la innovació rural des de diverses perspectives: el turisme regeneratiu, la sobirania alimentària i energètica, la valorització dels productes locals o la col·laboració amb entitats europees, atenent sempre a les qüestions de sostenibilitat. 🤝🌍

A més, en acabar el programa oficial, els membres de tots les CIT d’Espanya, ens vam reunir en una taula de treball de la xarxa dels CITs liderada pel Secretari General, Paco Boya, la directora general de polítiques contra la despoblació, Ángeles Marín i el subdirector General de Polítiques antidespoblació, Adrián Muelas, que van compartir la nova estructura per promoure la col·laboració entre territoris rurals que malgrat i tenir particularitats diferents, compartim molts reptes. En paraules del Secretari General, Paco Boya: “és necessari fer front a la complexitat dels nostres territoris amb projectes que tinguin en el compte l’habitatge, els serveis bàsics, el treball, la joventut, la gent gran i l’accés a la cultura”.

👏 Des de HèPic, transmitim el nostre agraïment al CIT de Teruel i a la Red CIT per l’excel·lent acollida, tracte i logística. Unes jornades molt fructíferes, centrades a platejar i promoure estratègies de repoblació des d’una perspectiva realista. Agrair també a la Fundació Santa María de Albarracín per la seva atenció i pel seu extraordinari treball de conservació patrimonial.

Vielha, 7 de novembre de 2024

Categories
Innovació Profesionals Projectes

Èxit de participació al primer Congrés de Ciberseguretat “Armari 6”, celebrat a Aran

El Conselh Generau d’Aran, a través de Hèpic, el Centre d’Innovació Territorial de la Val d’Aran, i amb el suport de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i de la Diputació de Lleida, ha organitzat el primer Congrés de Ciberseguretat Armari 6.

Els dies 24 i 25 d’octubre, la Sala l’Audiovisual de Vielha acollia la primera edició del Congrés de Ciberseguretat “Armari 6”, que es va expandir en el marc de la setmana de la ciberseguretat amb activitats prèvies al congrés d’experts dirigides a la joventut i ciutadania d’Aran, i activitats posteriors, per aquells assistents que van allargar la seva estada fins el cap de setmana.

L’objectiu d’aquesta primera edició ha estat oferir solucions efectives als reptes actuals que planteja la ciberseguretat, convocant a experts de les administracions públiques i del sector privat per compartir aprenentatges i avançar en la lluita contra els amenaces cibernètiques.

Al llarg de les dues jornades, els especialistes en la matèria presentaven, a través de ponències i una taula rodona, els seus coneixements, per impulsar el debat i intercanviar experiències en una primera edició que ha reunit un total tretze ponents i cent deu assistents.

L’esdeveniment va iniciar amb la benvinguda institucional per part de Juan Antonio Serrano, alcalde de Vielha i Mijaran , Agustí Jiménez, vicepresident de la Diputació de Lleida i diputat de l’àrea de noves tecnologies, Paco Boya, secretari general pel Repte Demogràfic, qui va explicar l’origen històric de l’armari de les sis claus que dona nom al congrés, i la intervenció de la síndica d’Aran, Maria Vergés, que va afirmar: “Que aquest congrés vol democratitzar les oportunitats dels territoris de muntanya quant a les noves tecnologies i la innovació”, i afegia que: “Volem demostrar que som capaços de projectar-nos a l’exterior organitzant esdeveniments d’aquestes característiques sobre una problemàtica molt important com la ciberseguretat que afecta tant a les institucions com a les empreses i a la ciutadania”.

Les ponències es van encetar amb l’expert en ciberseguretat de l’empresa Telefonia, Alex Guasch, que va relacionar l’automatització del Centre d’Operacions de Seguretat (SOC) amb diversos episodis històrics rellevants fent un símil d’aquests processos. I per tancar la primera jornada, vam descobrir de la mà de Jordi Garcia Castillón, CEO de CyberTECCH com la ciberseguretat s’ha desenvolupat en la nova era de la intel·ligència artificial remarcant la importància de la conscienciació sobre aquest nou paradigma.

L’endemà, vam obrir la segona jornada del congrés parlant de les tendències actuals que Sent redefinint la ciberseguretat de la mà del gran expert de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, cap de la unitat de donades, Santi Romeu.

Tot seguit, la CEO d’OptimumTIC, Rosa Ortuño va parlar del marc de seguretat que han de complir les administracions públiques i totes aquelles empreses que els presten serveis tecnològics i la implementació i compliment de l’Esquema Nacional de Seguretat (ENS).

En la mateixa línia, la directora de certificacions de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Helena Rodríguez va fer una aproximació pràctica sobre els principis i requisits dels sistemes d’informació de l’administració pública en la implantació de l’ENS.

Després d’una breu pausa, va tenir lloc la taula rodona sota el títol: Diferents enfocaments per un mateix objectiu: protegir la nostra organització, moderada per Ramón Arnó, CEO de La Família Digital  que va gestionar un interessant i fructífer debat entre experts d’àrees molt diferents. Amb sis participants, per part de l’administració pública, Iván Betrán, director del departament de Noves Tecnologies de la Diputació de Lleida. De l’àrea privada, amb la participació d’una gran empresa, Repsol, a través del seu director de Ciberseguretat i Risc tecnològic, Javier García Quintela. Juntament amb dues empreses mitjanes, Vunkers amb el seu CEO, Albert Mas i  l’especialista en el ciberseguretat del Grupo SIRT, Albert Gris. Tots ells amb empreses del territori amb base tecnològica, Baqueira Beret amb la participació del seu CIO José Luis Solé i d’Eisharc Jaquet, CEO d’Arantec. 

El debat es va centrar en dues qüestions: com cada expert ha dissenyat en la seva organització tot el que afecta la ciberseguretat i quin són els tres majors reptes relacionats amb la ciberseguretat, compartint punts de vista.

Tot seguit, Joana Marí, delegada de protecció de donades i responsable de projectes estratègics en l’Autoritat Catalana de Protecció de Donades de la Generalitat, va fer una introducció al reglament 2016/679 i va explicar el marc legal dels incidents de ciberseguretat.

La intel·ligència artificial va tornar a ser protagonista amb la ponència de David Company, enginyer en investigació i desenvolupament en el ciberseguretat en la Fundació i2cat que va explicar com aquesta intel·ligència serveix tant als ciberatacants com als ciberdefensors.

A més, d’una manera molt estructurada i pràctica, Raül Roca, CEO de Grail Cyber Tech va narrar la gestió, anàlisi i resposta d’un ciberatac en un hotel fictici per valorar el pla de resposta, patrons i lliçons apreses.

El congrés va finalitzar amb el cap de conscienciació i investigació d’ESET, Josep Albors que va descriure amb gran claredat les tècniques que utilitzen els delinqüents: com ataquen, que fan una vegada entren en el sistema, quin és el seu objectiu i les conseqüències per l’empresa, per passar a establir les possibles solucions per aplicar.

Finalment, la clausura de l’esdeveniment va ser realitzada pels caps d’innovació del Conselh Generau d’Aran: Guillem Piris i Sergio López, i per tancar l’acte, el conselhèr d’Innovació, Oriol Sala, va donar els agraïments als ponents, a l’organització i als assistents.

Un cop acabat el programa oficial del congrés, s’han fet activitats durant el cap de setmana amb la presentació del projecte innovador GUARDA+ amb tecnologia de realitat augmentada i visites per diversos indrets emblemàtics de la Val d’Aran com l’Artiga de Lin.

Vielha, 28 d’octubre de 2024

Categories
Emprendre Innovació Profesionals Projectes

Arriben els professionals digitals del “Catalunya Rural Hub” 2024 a la Val d’Aran

  • El dilluns s’iniciava la primera edició que se celebra a Aran amb 10 professionals digitals que treballaran en remot en el coworking de Hèpic, el hub d’innovació del Conselh Generau i interactuaran amb el teixit econòmic i social d’Aran.

Aquest dilluns, la síndica d’Aran, Maria Vergés, i el conselhèr d’Innovacion, Oriol Sala, van presentar en la seu del govern aranès una nova edició del ‘Catalunya Rural Hub’, que consisteix a atreure a professionals de l’entorn digital a zones rurals amb l’objectiu d’afavorir l’arrelament del talent, combatre la despoblació i promoure el teixit productiu i comercial de la nova economia digital en els territoris de muntanya.

El perfil d’aquests deu candidats digitals és molt tècnic, la majoria d’ells són enginyers especialitzats en dades, ciberseguretat, intel·ligència artificial i neurociència. En referència als seus llocs de procedència, hi ha set de Barcelona, tres de Tarragona i una persona de Girona. A causa de la forta demanda de sol·licituds per a aquest projecte, es va fer una selecció de les candidatures amb criteris de diversitat sectorial.

Segons la síndica d’Aran, Maria Vergés: “S’ha obert una nova porta d’oportunitats per als territoris de muntanya gràcies a la possibilitat del format de teletreball implantat en moltes empreses, i el Catalunya Rural Hub representa una excel·lent experiència per a tots aquells que tenen la voluntat de desplaçar-se cap al món rural per a continuar amb la seva carrera professional”.

Al llarg de dues setmanes, fins al 27 d’octubre, aquests treballadors podran desenvolupar una prova pilot de com és viure i treballar a la Val d’Aran complint amb la seva jornada laboral en remot des del coworking de HèPic, on s’ha habilitat un espai per a ells en convivència amb els professionals del coworking de llarga durada.

Per a les tardes i els caps de setmana, s’han organitzat diverses activitats opcionals perquè puguin conèixer els reptes de les empreses amb base tecnològica a Aran i també gaudir dels nostres paisatges i descobrir la nostra cultura pròpia. Un programa molt complet amb l’objectiu que els participants del projecte puguin experimentar-la qualitat de vida que ofereixen els territoris de muntanya.

En paraules d’Oriol Sala, conselhèr d’Innovacion: “La nostra intenció amb aquest projecte és a més d’aconseguir que alguns dels participants s’estableixin en el territori i desenvolupin el seu projecte empresarial a Aran, és crear sinergies i ampliar coneixement en àrees tecnològiques i de la innovació amb empreses del territori”.

Vielha, 17 d’octubre 2024

Categories
Innovació

Visites virtuals amb ulleres de realitat augmentada

😎A partir d’avui, dijous 25 de juliol, al Museu de la Val d’Aran hi haurà 4 ulleres de realitat augmentada amb tecnologia desenvolupada per l’empresa aranesa Arantec, amb la qual podreu visitar indrets emblemàtics d’Aran i obtenir dades meteorològiques del nostre territori.

D’avui fins al dijous 29 d’agost, de 10 a 11 hores, un/a tècnic/a del Conselh Generau d’Aran orientarà als visitants interessats a gaudir d’aquesta innovadora visita, explicant el mode d’ús de les ulleres i facilitant les instruccions necessàries per familiaritzar-se amb la tecnologia desenvolupada i viure una experiència sorprenent.

Els objectius d’aquest projecte són, per un costat, generar nous formats de visita i descobrir el nostre territori en l’àmbit natural, meteorològic i cultural, i per l’altre, obtenir dades de les primeres impressions i sensacions dels usuaris/es d’aquestes ulleres per poder implementar millores en l’experiència i perfeccionar la tecnologia per aconseguir resultats cada vegada més realistes.

🕶️Aquesta prova pilot ha sigut desenvolupada per l’empresa Arantec gràcies a la iniciativa i suport del departament d’innovació del Conselh Generau d’Aran a través d’una subvenció per finançar projectes d’innovadors del Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. A més a més, aquest projecte està emmarcat dins l’estratègia de les Àrees Digitals promoguda per la Generalitat de Catalunya, el Mobile World Capital Barcelona i la Fundació i2CAT.

Categories
Innovació

Participació d’Aran en la II Jornada d’Àrees Digitals

Ahir, el cap Sistemes d’Informació Integrada del Conselh Generau d’Aran, Sergio López, va participar en la segona Trobada d’Àrees Digitals de Catalunya al Parc Agrobiotech de Lleida, organitzada pel i2cat juntament amb la Direcció General de Societat Digital de la Generalitat de Catalunya.

📲Després de la benvinguda institucional, cada àrea va exposar els projectes i pilots digitals empresos en el seu territori, compartint experiències i reptes.

🚜🖨️De la mà d’OPP Group vam conèixer la logística tecnològica i innovadora aplicada al benestar animal, i en acabat, les empreses Invelontech i Intech3d van mostrar les novetats en Realitat Virtual, Augmentada i Mixta, solucions d’impressió i escaneig 3D i fabricació additiva.

⚙️També, Eurecat va guiar als visitants pel seu laboratori industrial per ensenyar els projectes pioners de maquinària agrícola i industrial.

🍐Finalment, es va visitar el Fruitcentre del IRTA en tot descobrir el laboratori d’I+D, les cambres de refrigeració i testeig de productes agrícoles, les línies de processament industrial de la fruita de 3a i 4a gamma (selecció i envasat) i ja en el seu últim estadi, amb innovació en processament d’aliments de 5a gamma, preparats pel seu consum directe. La jornada va acabar amb una explicació els sistemes de reg per la seva major eficiència de l’aigua a través de sensors i dades satel·litals.

Categories
Emprendre Innovació Profesionals

Arriba el ‘Catalunya Rural Hub’ a la Val d’Aran, emprenedoria a la muntanya per combatre el despoblament

  • Avui s’han obert les inscripcions web del ‘Catalunya Rural Hub’ 2024 que es realitzarà al llarg de 2 setmanes, entre el 14 i el 27 d’octubre, a Vielha.
  • La convocatòria està oberta per a 10 persones que treballaran en remot al co-working de HèPIC, el hub d’innovació del Conselh Generau,  i interactuaran amb el teixit econòmic i social d’Aran.

Aquesta nova edició del ‘Catalunya Rural Hub’ suposa la continuació del projecte iniciat ara fa tres anys pel Govern de Catalunya, a través de la Secretaria de Polítiques Digitals, i Mobile World Capital Barcelona, que consisteix a atreure professionals de l’àmbit digital a zones rurals amb l’objectiu d’afavorir-hi l’arrelament del talent, combatre el despoblament i dinamitzar l’economia d’aquests territoris. El Conselh Generau d’Aran, mitjançant el hub d’innovació HèPIC, pren el relleu d’aquesta iniciativa per tal de promoure el teixit productiu i comercial de la nova economia digital als territoris de muntanya.

Segons la síndica d’Aran, Maria Vergés, “el propòsit d’aquest projecte és convertir la tecnologia en una eina per millorar la igualtat d’oportunitats. És un cas pràctic per demostrar que es pot viure en un entorn rural desenvolupant una activitat professional tecnològica. El treball en remot ha fet possible aquesta nova tipologia de treball que, des de la COVID, ja s’ha implantat a moltes empreses.”

Calendari i obertura d’inscripcions

En aquesta edició, un total de 10 professionals digitals tindran la possibilitat de convertir-se en remote workers durant dues setmanes a Vielha (Val d’Aran). Les inscripcions per poder optar a una d’aquestes places ja estan obertes fins al 31 d’agost. S’hi poden inscriure professionals autònoms, treballadors/es d’empreses del sector TIC i personal de l’Administració Pública.  Per a la selecció es tindran en compte criteris com ara el gènere (es busca representativitat d’ambdós); l’edat (es promou la multiplicitat de perfils en diferents moments vitals); i el col·lectiu al qual pertanyen (per garantir la varietat de tipologies d’empresa i el rol dels participants en aquestes).

L’estada tindrà lloc a Vielha del 14 al 27 d’octubre. Els participants disposaran durant 15 dies, gratuïtament, d’allotjament, d’un espai de co-working, la participació al Congrés de Ciberseguretat i d’un programa d’activitats que els permetrà descobrir la muntanya i la cultura pròpia, les empreses i el teixit econòmic i social d’Aran, amb la intenció que hi estableixin relacions personals i professionals.

Els participants tindran al seu abast totes les instal·lacions disponibles a la zona per poder teletreballar compartint espai al coworking amb persones emprenedores que ja fa dos anys que en formen part. D’altra banda, s’han organitzat trobades amb les principals empreses i iniciatives d’Aran per donar a conèixer les oportunitats de negoci del territori i els reptes a superar. Es tracta d’una iniciativa per promoure l’intercanvi de coneixement per prendre la decisió d’apostar per la vida en l’entorn rural experimentant la millora de la qualitat de vida compatible amb el desenvolupament professional.

El programa també incorpora nombroses activitats lúdic-esportives i culturals per donar a conèixer tot allò que el territori pot oferir a més a més de les instal·lacions i la connectivitat. Tasts gastronòmics,  rutes per descobrir boscos colorits i majestuosos, o projectes innovadors amb intel·ligència artificial són només algunes de les aventures úniques que els coworkers tindran el privilegi d’experimentar.

El propòsit d’aquest projecte és incentivar que els professionals s’arrelin en entorns rurals per tal de desenvolupar-hi la seva vida personal i professional. En aquesta línia, en la valoració dels participants de les anteriors edicions destaca com a aspecte més valorat el fet de poder treballar envoltats de natura; el 80% dels participants diu que ha millorat el seu rendiment per aquest fet i sobre tot la seva qualitat de vida. El programa es posiciona, segons el 75% dels participants, com a palanca per trencar prejudicis sobre el món rural, com ara que la integració social és complicada, que l’oferta de serveis és limitada o que la connectivitat no és òptima. Tots els participants coincideixen que el programa és una oportunitat única per fer una primera valoració sobre la possibilitat de convertir-se en emprenedors rurals rural.

Vielha, 21 de juny de 2024

Categories
Innovació

Iª Jornada d’Habitatge de l’Alt Pirineu i Aran

• Ahir, 6 de juny, va tenir lloc a Sort la 1ª Jornada d’Habitatge del Alt Pirinei i Aran organitzada pel Institut pel Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran, el Ateneu Cooperatiu Alt Pirineu i Aran i SOMPirineu – IDAPA.

En representació del Conselh Generau d’Aran, ha participat el tècnic en matèria d’habitatge, Xavi Castañeda, i també en representació del nostre territori ha assistit l’alcalde de Vielha i vicepresident de la Diputació de Lleida, Juan Antonio Serrano.

En aquest acte en el qual han participat persones de perfils molt diversos (tècnics, polítics, acadèmics, etc) s’ha analitzat la situació de l’habitatge dels nostres territoris amb números, estadístiques i dades per a obtenir una radiografia inicial.

Després, Sebastià Mata ha exposat una mirada sobre la situació de l’habitatge a la muntanya i en les ruralitats. Ha seguit David Freixa, que ha repassat el llistat de les ajudes públiques en matèria d’habitatge que existeixen a Lleida amb els seus requisits i característiques.

En acabar, s’ha obert el torn de paraula per a les taules d’experiències en les quals s’han exposat les tasques que està duent a terme la taula d’habitatge, així com els eixos de treball que les articulen. Hem escoltat les estratègies d’accés a l’habitatge de l’Ajuntament de Cardona, el Consell Comarcal de l’Urgell i l’Ajuntament de Gallifa, que han emfatitzat en la importància de la voluntat política per a executar aquestes estratègies. Així com, hem après dels projectes cooperatius de Obrint ports Lleida per a facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la masoveria urbana o El Rogle, un projecte d’intercooperació per a combatre la solitud no desitjada i promoure el model d’habitatge compartit.

Finalment, s’ha desenvolupat un col·loqui amb tots els assistents per a compartir propostes, dubtes i idees, del qual, la taula d’habitatge ha recollit les principals propostes d’acció. I s’ha tancat l’acte amb un pica-pica de productes locals per a aprofitar l’ocasió d’aquesta jornada presencial entre persones del Alt Pirineu i Aran per a crear noves sinergies.

Categories
Innovació Projectes

HèPIC participa a la Iª sessió de treball dels CIT

Ahir, 28 de maig, diferents representants del hub d’innovació HèPIC del Conselh Generau d’Aran, van participar en el Iº trobada de treball de la xarxa de Centres d’Innovació Territorial organitzada pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic.

Aquesta jornada de treball que va tenir lloc a la sala d’actes del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, situat a Madrid, tenia com a objectiu impulsar el desenvolupament de les zones rurals mitjançant la reactivació econòmica i l’atracció de talent a través dels CIT.

L’obertura de l’acte va ser a càrrec del Secretari General per al Repte Demogràfic, Paco Boya qui va emfatitzar en la importància del desplegament d’aquesta xarxa de CITs en les zones rurals de tot el territori per a estar en comunicació directa i així establir aliances per a apostar pel futur dels nostres pobles.

Després, el gerent de territori del Institut Cerdà, Lluís Inglada va realitzar una breu introducció dels objectius d’aquesta jornada, després va presentar a Ciuden com a entitat coordinadora dels CIT i va anar donant pas a cadascun dels nou CIT, entre els quals es trobava HèPIC i cadascun vam exposar el nostre àmbit d’actuació, els reptes de cada territori, les línies de treball que duem a terme i les necessitats actuals dels nostres CIT.

En acabar, es va procedir a introduir a vuit empreses d’àmbits molt diferents (energies, finances, acadèmiques i socials), que formen part del Institut Cerdà i estan interessades a conèixer i col·laborar amb els projectes en desenvolupament dels CIT. Representants de totes elles, van donar a conèixer les seves principals línies de treball relacionades amb la innovació i el desenvolupament de les zones rurals, posant l’accent en aquells aspectes amb els quals millor puguin cooperar amb les propostes dels CIT.

Després d’una breu pausa en la qual es va aprofitar per a fer networking amb aquestes empreses, va tenir lloc l’exposició de l’Ecosistema d’Emprenedoria i Innovació en el Medi rural d’Aragó (EREA+) que ha desenvolupat un model de cooperació entre totes les entitats relacionades amb l’emprenedoria i la innovació d’Aragó per a unir esforços i evitar duplicitats, creant una xarxa molt accessible i pràctica per a les persones empresàries del territori.

Després es va presentar a Enisa, la societat de capital públic del Ministeri d’Indústria que ofereix crèdits empresarials per a finançar a persones emprenedores i es van relatar totes les característiques dels préstecs que ofereixen, així com les condicions, quantitats i interessos d’aquests. Finalment, el Secretari General va tancar l’acte presentant a la nova coordinadora de Ciuden i oferint suport als CIT per a promoure el seu desenvolupament i posar en valor el treball en xarxa.

Categories
Emprendre Innovació Projectes

Subvencions del Conselh Generau d’Aran per l’exercici 2024

• El Conselh Generau d’Aran ha obert la convocatòria per sol·licitar subvencions per l’exercici 2024

• El termini de presentació de sol·licituds de subvencions finalitza el pròxim dia 30 de juny de 2024

Els diversos àmbits objecte d’aquestes convocatòries són es següents:

A) Subvencions en l’àmbit de Cultura i Llengua.
El Conselh de Govern del Conselh Generau d’Aran de data 15 d’abril de 2024 ha aprovat la convocatòria per la concessió de subvencions en l’àmbit de cultura i llengua per l’any 2024.

L’àmbit temporal d’execució de les activitats a realitzar està comprès entre l’1 de gener de 2024 i el 31 de desembre de 2024.

B) Subvencions en l’àmbit d’Esports.

El Conselh de Govern del Conselh Generau d’Aran de data 15 d’abril de 2024 ha aprovat la convocatòria per la concessió de subvencions en àmbit d’esports per l’any 2024.

L’àmbit temporal d’execució de les activitats a realitzar està comprès entre l’1 de gener de 2024 i el 31 de desembre de 2024.

C) Subvencions en diversos àmbits.

El Conselh de Govern del Conselh Generau d’Aran de data 15 d’abril de 2024 ha aprovat la convocatòria per la concessió de subvencions en diversos àmbits per l’any 2024.

L’àmbit temporal d’execució de les activitats a realitzar està comprès entre l’1 de gener de 2024 i el 31 de desembre de 2024.

Per a més informació podeu consultar les convocatòries corresponents: https://www.conselharan.org/ca/subvencions-deth-conselh/.

Vielha, 3 de maig de 2024

Categories
Innovació Serveis

S’oficialitza la cessió de l’antic edifici d’obres públiques al Conselh Generau d’Aran

• Després de la signatura del conveni del Consell General d’Aran amb el Ministeri per la Transició Energètica i el Repte Demogràfic per la cessió d’aquest edifici, aquesta ha estat ja oficialitzada.

• El govern aranès començarà la primera fase de rehabilitació, de l’edifici que servirà per acollir el nou espai comú, HÈPIC, de coworking i de dinamització de l’activitat econòmica i empresarial vinculada al HUB d’innovació.

• L’actual espai coworking, situat en la carretera de Gausac ha acollit fins al moment a una vuitantena d’usuaris durant els dos anys que és actiu, del qual set s’han quedat de forma permanent i és necessari un nou espai degut a l’alt nombre de sol·licituds i les dimensions d’aquest.

El Govern d’Aran aconsegueix per part de l’Estat l’oficialització de la cessió de l’antic edifici d’obres públiques situat en el centre de Vielha després de la signatura del conveni entre ambdues administracions.

Ara és previst que s’iniciï la primera fase de les obres d’adequació de l’espai per part del Conselh Generau d’Aran, amb fons propis i amb recursos provinents d’un ajut de la secretaria general pel Repte Demogràfic, corresponent a la rehabilitació integral d’aquest equipament d’ús públic, que ha de servir per consolidar un espai comú, Hèpic, i que aculli el nou espai de coworking i de dinamització de l’activitat econòmica i empresarial, vinculat al HUB d’innovació.

A aquest edifici es pretén crear també un punt de connexió entre empreses de diversos nivells, actuant de dinamitzador entre petites iniciatives emprenedores petites i de major grau de consolidació. Actualment, aquesta funció es duu a terme en l’espai de coworking vinculat a HèPic.

Així mateix, amb l’habilitació de tot aquest espai, que es durà a terme per fases iniciant-se els primers treballs a l’antiga casa, el govern d’Aran cedirà una part de la finca a l’Ajuntament de Vielha i Mijaran perquè pugui construir un carrer que connectarà l’avinguda Castièro amb la zona dels jutjats de Vielha, obrint així aquesta zona de la capital aranesa.

Per la síndica d’Aran, Maria Vergés, aquesta cessió «permetrà continuar amb la política d’innovació territorial i de retenció del talent que del govern d’Aran ençà anem treballant» i afegia que «aquest edifici fa anys que està en desús i amb aquest nou ús ajudarà a, per una banda dignificar aquest espai de Vielha i, per un altra, donar un nou impuls al treball què la màxima institució duu a terme per diversificar el nostre model econòmic».